KONSELLISKIS

Assenyalar, aportar i actuar

Sovint com a educadores trobem a faltar espais per a compartir  inquietuds, dubtes, limitacions, propostes i reptes de la nostra pràctica professional, en aquest cas:  la dinamització i acompanyament d’espais de participació d’infants i adolescent. El dia a dia i els ritmes frenètics a vegades no ens permeten aturar i pensar com ens agradaria. Per a cuidar-nos una mica més i donar valor a la feina que fem,  des de fa uns mesos hem inaugurat un espai de reflexió i creació circulera: les reunions han pres el nom de “Konselliskis”. El refrany diu Bo és donar un consell, però millor el remei (Ve a dir que els consells no arreglen el problema). I és que Konselliskis no va d’arreglar problemes ni de donar-nos consells, va de posar en comú, d’escoltar-nos, de qüestionar-nos, d’assenyalar, aportar i anotar! 

Ja hem fet la primera trobada on hem començat posant fil a l’agulla i el tema per a debatre ha estat: “Com reconèixer i reforçar el rol de representant d’infants i adolescents en els espais de participació”. En la sessió no hem entrat directes al debat, abans hem començat per mirar-nos nosaltres mateixes reflexionant sobre com ens situem davant els grups els primers dies. És clar que hem posat paraules, però abans hem jugat amb el simbolisme que ens aporten els objectes. 

Objectes ben diversos, estils particulars, matisos importants. 

 

“La capsa i el dinosaure fúcsia: Quan dinamitzo tinc clar el contingut, però sempre tinc un element sorpresa que els faci gràcia, sorpresa i humor perquè em (re)coneguin com a còmplice. També he agafat la Matrioixka per a transmetre la sensació de profunditat al que fem, els espais de participació són una experiència individual, de grup, que forma part d’un entorn més gran.”
 “El Kalidoscopi: com el kalidoscopi em permeto observar i posar atenció a la mirada i anar més enllà del que es veu primer. Em permet intuir noves formes i colors, però encara amb poca profunditat. Sensació d’obertura, amb una intenció, d’acollir tot el que pot arribar a haver-hi.”
“La Pilota i el Robot. La pilota com a recurs, com a joc, com a element que trenca la formalitat i seriositat.  Portar-ho a la bossa em dona un ancoratge de seguretat per a dinamitzar. El robot que té motor perquè té intencionalitat, perquè vol mobilitzar el grup.”
“La cafetera i el peluix de Bob esponja. Com el cafè, que estimula, intento tenir energia per a estar connectada, atenta, però també, sento  nervis quan vaig amb un grup nou. El Bob Esponja representa la diversió i humor, des de la innocència i ganes de passar-ho bé. Em permeto connectar molt des de l’humor amb infants des del meu sentit de l’humor adult, sempre buscant l’equilibri.”
 Heu jugat mai a identificar-vos amb objectes? Ho proveu i ens dieu quin objecte us representen quan acompanyeu a grups?
A més a més, en aquest espai d’escolta hem assenyalat i recordat els perquè(S) de l’acompanyament. Algunes d’aquestes intencionalitats tenen a veure amb crear nous imaginaris i realitats d’espais de participació, on els infants i les adolescents tenen cada cop més espai, poder, direcció i on també és possible mostrar el rol de l’adult aliat que les escolta i acompanya en el procés de creació col·lectiva. Volem transmetre també la rellevància del procés d’aprenentatge a l’hora de formar part d’aquest tipus d’espais, ja que sovint per als infants i adolescents que arriben és primer cop que experimenten el dret a expressar-se amb l’escolta i validació del grup.
 
Des de Circula Cultura els acompanyem també perquè creiem que gràcies a l’efecte taca d’oli dels projectes,  poden transformar, tot i que sovint no es pot mesurar i com en els processos educatius, la transformació la veiem en allò micro i potser d’aquí a uns anys.
 
Qui sap! 

 

Seguim acompanyant i circulant! ​
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.